UNA REFLEXIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT

Em fa molta il·lusió participar d’un procés de tal envergadura en el que els ciutadans de peu pla ens responsabilitzem d’organitzar-nos, reflexionar i endegar accions amb l’objectiu de redreçar l’actual situació de pobresa i d’injustícia.

Tots estem d’acord en què l’ensenyament ha de ser un dret per a tots i cadascú de nosaltres. Vaig una mica més enllà. Entenc que el Procés Constituent posa per davant de tot el benestar de les persones. Atenent-me a aquesta premisa m’he preguntat què significa un ensenyamet orientat al benestar de les persones. Respon l’actual sistema d’ensenyament (public, privat, concertat…) a aquesta orientació? Com a sistema, opino que no malgrat hi hagi moltes persones que a títol individual ho intentin. Per tant, jo no penso tant en reformar l’actual sistema com en canviar-lo des de la base.

El nostre benestar el conquerim dia a dia perquè treballem en el desenvolupament de les nostres capacitats o dons. Tots tenim algun o altre tipus d’intel·ligència destacada i a la vegada tots som disminuïts en alguna o altra cosa. La possibilitat que ens puguem desenvolupar en aquelles virtuts i dons que ens són propis, fomenta una societat amb individus més participatius i amb més autoestima. Però, l’actual sistema no atén per igual les diferents intel·ligències. La lògico-matemàtica i l’espacial, les més abstractes, són considerades de primera fila, mentre que altres intel·ligències como la interpersonal i intrapersonal encaminades a la comprensió dels altres i d’un mateix queden en segon terme.

La diversitat en l’ensenyament no hauria de voler dir únicament mateixes oportunitats per infants àrabs i catalans o, per nens rics i pobres, sinó també que un infant amb un potencial científic fos atès i orientat per un adult igual que un altre amb una voluntat d’entendre els altres i a sí mateix. Matar aquest esperit i intentar reconduir-lo cap a una intel·ligència “més útil” – segons el sistema – és negar aquesta individualitat.

Com arribar a forjar aquest canvi? Amb mestres, pares i adults disposats a acceptar i a fomentar aquesta diversitat, amb bona dosi d’intel·ligència emocional i lliures de les petites misèries diàries i circunstancials en què sovint vivim atrapats i que ens privem de la mirada més àmplia i més social. Les escoles de pares i un canvi en la formació dels mestres s’haurien de tenir en compte de cara a treballar en una trencadora educació pels infants. Transformem-nos, doncs, en primer lloc els adults. Ja són massa anys en què els infants han d’aprendre segons mana el diner i no la seva ànima.

Sé que no és fàcil però ho crec possible i em fa il·lusió.

Volia compartir-ho amb vosaltres …

Carme Besson

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a UNA REFLEXIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT

  1. assumpta ha dit:

    Carme gracies per la teva reflexio.
    Som-hi posem-nos a la feina que n’hi ha molta per a fer encare.
    Una salutació
    Assumpta Martí

  2. Núria ha dit:

    Totalment d’acord.
    Afegeixo el terme Educació i no tant Ensenyament, perque parteixo de la idea: per aprendre han d’estar motivats. Educació parteix de extreure el coneixement( per mitjà de preguntes, experiències directes, veure les utilitats d’allò que s’aprèn) Ensenyament parteix de la idea d’introduir pensaments ( com si fòssin bústies, això no arriba a ser massa útil en segons quines coses)
    Estar motivats, ser partíceps dels seus aprenentatges i conscients d’això i sobretot que es sentin escoltats, atesos, afavorir una bona autoimatge i autoestima des de les primeres edats, és bàsic per evitar transtorns de salut a tots nivells en el futur. Per tant cal treballar l’educació emocional des de primeres edats i el personal que els atent han de tenir eines, coneixements etc… d’educació emocional.

  3. Maria Muñoz ha dit:

    M’alegro que des del Procés Costituyente es faci aquesta saludable reflexió sobre l’educació i la comparteixo completament.
    Com diu Sir Ken Robinson a educació no necessita una renovació sinó una revolució.
    Plantegem l’educació no com l’aprendre unes assignatures amb un temari amb mètodes principalment de memorització, sinó com un espai viu on poder desenvolupar les nostres capacitats, interessos i habilitats.
    Tal com es comenta crec que aquesta orientació canviaria el fracàs escolar per nens motivats, amb autoestima, amb confiança en les seves habilitats, en els seus recursos i amb connexió amb el seu instint i la seva saviesa interna.

    Maria Muñoz

  4. Olga (Barcelona) ha dit:

    Sí, estic d´acord en tot.
    El canvi perquè sigui profund, ha de ser en la persona.i la seva conciència, el canvi en un mateix.

    Olga (Barcelona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s