PER UNA ALTERNATIVA D’ESQUERRES A SANT CUGAT

L’assemblea del Procés Constituent de Sant Cugat forma part de la taula unitaria “Per una alternativa d’esquerres a Sant Cugat”.

La finalitat d’aquesta taula és treballar al nostre Municipi de cara a les properes eleccions municipals i també a llarg plaç per intentar aconsseguir una majoria d’esquerres al nostre poble.

http://esquerressantcugat.wordpress.com/

Manifest

Sant Cugat en els darrers vint anys ha més que doblat la seva població, avui frega els noranta mil habitants. Aquest creixement s’ha basat, sobretot, en la vinguda de persones de mitjana edat amb un bon poder adquisitiu. Això, juntament amb el lloc estratègic que ocupa i l’urbanisme desenvolupat als darrers anys, l’ha convertit en una ciutat agradable per viure-hi, la valoració que en fa la majoria dels seus habitants és molt positiva. Tot plegat ha fet que l’arribada demogràfica en al·luvió hagi sedimentat de forma adequada i sense grans problemes.

Aquesta gestió des de fa vint-i-set anys porta el segell de la mateixa força política: CiU. De tal manera que Sant Cugat i CiU semblen un combinació indestriable, un binomi natural i inqüestionable. Aquest binomi s’ha sabut relacionar amb la “marca” Sant Cugat, un eslògan que ha funcionat, que ens ha fet creure que som una rara avis metropolitana, quelcom diferent al que ens envolta i un exemple a seguir en multitud de qüestions. És inqüestionable que s’han fet moltes coses bé i que cap gestió futura pot basar-se en fer tabula rasa del passat; ans tot el contrari, l’actual Sant Cugat és un punt de partença irrenunciable per a qualsevol gestió futura. En tot cas, s’ha de basar en detectar els punts febles i proposar-ne la millora. Però la “marca” Sant Cugat també ha tingut les seves servituds, el voler ser els primers en tot a voltes ha tingut els seus costos. Un bany d’humilitat administrativa i una mirada atenta al que es fa al nostra voltant i una mica més enllà no ens aniria gens malament.

Els santcugatencs i les santcugatenques, quan se’ls pregunta per les seves preferències polítiques, se solen situar més a l’esquerra que no pas a la dreta. No obstant això, des de fa anys donen confiança amb una gran contundència a una opció de centre-dreta. A més, la valoració és alta entre els votants que es defineixen de centre-esquerra o d’esquerra. Ras i curt, tenim un govern local que mereix una bona qualificació per part de la ciutadania. D’avant d’això, les esquerres no fan altra cosa des de fa anys que recular. Han passat de poder disputar l’hegemonia a CiU fa uns quinze anys a quedar reduïdes a sis regidors de vint-i-cinc. I les perspectives futures no són gens esperançadores. O les esquerres són capaces de marcar un punt d’inflexió o la ciutat està destinada a no conèixer el que és l’alternança política. L’esquerra ha de treballar seriosament perquè aquest canvi sigui possible. No es tracta només d’una qüestió d’higiene democràtica, un canvi sempre és positiu perquè aporta noves idees i actituds, sinó que cal que les esquerres siguin capaces de demostrar que són  portadores d’una nova forma de fer ciutat. No han d’esperar que la gent els doni confiança pel sol fet de reivindicar una determinada etiqueta, sinó que l’han d’assolir a base de noves aportacions  programàtiques i estratègiques.

Això les esquerres només ho poden fer si van juntes, si són capaces de compartir un mateix diagnòstic i elaborar una visió conjunta de futur. Aquest manifest és una crida en aquest sentit. És una crida a totes les forces, polítiques i socials, que es consideren d’esquerres perquè participin en un projecte comú. Un projecte que no renunciï a presentar una candidatura conjunta a les properes eleccions municipals del maig del 2015, si és prou àmplia, plural i consistent. Un projecte que comparteixi un mateix fons programàtic, que pugui reflectir-se en els respectius programes, si la candidatura conjunta no és possible, i formi part de la seva actuació futura, que ha de ser unitària, institucional i social. El següent decàleg vol ser una primera aportació en aquest sentit:

  1. Hem de donar la ciutat per tancada urbanísticament, això ha adquirit un elevat consens institucional fins avui. Ara toca gestionar la quotidianitat d’una ciutat cara de mantenir i convertir els nous barris en trossos de ciutat amb plenitud de drets i deures.
  2. Des de fa anys els plans d’actuació han estat un succedani de gestió municipal, alguns amb la mateixa rapidesa que s’han aprovat han quedat desats en un calaix. En tenim més d’una desena però no sabem quan i com els realitzarem. Cal posar ordre en aquest entramat de futur incert.
  3. Se’ns ha venut que som una “smart city”. El que som és una ciutat estratègicament ben situada i amb una gran capacitat d’atreure empreses amb futur. Cal apostar-hi sense reserves. Com hem d’apostar per un comerç de proximitat capaç de plantar cara a les gran àrees comercials. Sense oblidar la indústria, no podem imaginar un model de sortida de la crisi sense aquesta.
  4. Sant Cugat és un municipi extens i divers. Portem vint-i-cinc anys intentant formes de desconcentració administrativa que donin protagonisme als seus barris, però no acabem d’aconseguir-ho. Cal replantejar aquests mecanismes. Com cal una relació estable i lleial entre l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix.
  5. La participació ciutadana s’ha convertit des de fa anys en una part del màrqueting institucional, però està lluny de ser un tema resolt. Quan més òrgans de participació creem, menys participació real i efectiva obtenim. Calen menys canals i més possibilitats reals d’incidència ciutadana; en cas contrari la participació no té sentit.
  6. Sant Cugat té una de les rendes per càpita més elevades de Catalunya i un atur molt inferior a la mitjana catalana, però també hi ha pobresa, ens ho recorda constantment Càritas amb el seu treball i els seus informes anuals. Que el recentment aprovat Pla d’Inclusió Social no quedi també en un calaix, cal la seva aplicació integral.
  7. La nostra ciutat té una població jove, amb necessitats específiques, necessitats que aniran en augment. L’habitatge, encara que no és només un problema de joves, i el lleure, són dos assignatures encara no aprovades definitivament. Cal fer de Promusa i de la promoció de pisos de lloguer un element estratègic. I trobar una proposta d’ampli consens per al lleure juvenil.
  8. Som una ciutat amb un elevat nivell associatiu i cultural. Cal una visió integradora de la  cultura, que generi una simbiosi positiva i creativa entre el Teatre-Auditori, avui la nineta dels ulls del pressupost municipal, i l’activitat de la munió d’entitats i associacions que donen vida a la ciutat. No calen nous plans de cultura, calen iniciatives i sinergies culturals.
  9. El nostre Ajuntament ha rebut premis de tot tipus, a la bona gestió, a la transparència,… Però aquesta gestió no ens ha estalviat ensurts, com el darrer amb adif, que ens costarà quasi set milions d’euros. I tenim el contenció de Torre Negra esperant a cada cantonada. Hem de ser capaços d’encarrilar els contenciosos, ens hi va, en gran part, la supervivència econòmica de l’Ajuntament.
  10. L’esport, especialment el de base, és un element irrenunciable del desenvolupament de la persona. Sant Cugat té un ric teixit associatiu, però mantes vegades sentim parlar dels desajustos entre pràctica esportiva i equipaments, cal acabar amb aquesta deficiència.

Sant Cugat, maig del 2014

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s