2on PUNT DE TROBADA- CAPGIREM EL MODEL DE CIUTAT

PUNT DE TROBADA
Ajuda’ns a construir un Sant Cugat diferent

DIMARTS, 10 de FEBRER a les 19:30 al TERRA DOLÇA

CAPGIREM EL MODEL DE CIUTAT
Urbanisme, Territori i Medi Ambient


Ordre del dia: 


1. Actualització del Programa

2. Context actual, Sant Cugat avui

3. Propostes concretes en aquest àmbit

MODEL TERRITORIAL I MODEL URBÀ

 

Urbanisme al servei del poble

  • No es pot permetre la planificació urbanística imposada des de fora del municipi, sense tenir en compte els seus interessos i la seva realitat. El govern regional de la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquesta manera de fer a través de les ARE i les CUP s’hi seguiran oposant ara i sempre per aquests motius. Les remodelacions urbanístiques proposades per les ARE han de ser discutides sense imposicions per part de ningú igual com qualsevol altra remodelació urbanística i el seu lloc de discussió és el municipi, que és qui ha de decidir els processos i les eines per tal de fer-la realitat o no.
  • Volem adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones a la mobilitat reduïda: millora d’infraestructures (marquesines a les parades d’autobusos, ¡ ampliació de les voreres, equipaments adaptats com els sanitaris públics, canviadors per a nadons …) i l’eliminació dels punts de risc de l’espai públic (barreres arquitectòniques, obres mal senyalitzades…)
  • Creiem també, que seguint aquesta política, cal aturar la planificació de més barris nous, destinar els recursos a barris i districtes ja existents que presenten mancances en enllumenat, asfalt, clavegueram i condicionament general.

 

L’Urbanisme com a eina social

  • Volem afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de territori globalment eficient. Evitant d’aquesta manera el sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social.
  • Volem millorar i actualitzar la catalogació dels nostres edificis històrics. Incentivant les ajudes per millorar aquestes edificacions i fent-les d’ús públic per a la ciutadania. Recuperant així espais com el celler cooperatiu que actualment la seva recuperació està aturada, per culpa de demores burocràtiques.

 

Mobilitat Urbana, model de transport

  • Suprimir les barreres arquitectòniques.
  • Facilitar aparcaments dissuasius gratuïts als afores de la ciutat per descongestionar el centre, connectats estratègicament mitjançant la xarxa de transport públic.
  • Municipalitzar les zones blaves.
  • Elaborar un pla integral de mobilitat que prioritzi els vianants, les bicicletes i el transport públic a tot el municipi.
  • Realitzar un projecte de xarxes de carril bici racionalitzat, coherent i connectat que ha de servir veritablement per a guanyar mobilitat.
  • Ampliar els horaris de les línies d’autobús urbà per a facilitar les connexions amb els darrers serveis dels FFCC i garantir l’adaptació d’aquests a persones amb mobilitat reduïda.
  • Cal una millora de l’accessibilitat als districtes i els seus equipaments.
  • És necessari condicionar tota la flota d’autobusos per les persones amb mobilitat reduïda.

 

Equipaments

  • Ampliar l’horari d’obertura dels edificis municipals per facilitar-ne l’ús i l’accés.
  • Impulsar les “Escoles Obertes”.
  • Adequar al màxim les instal·lacions municipals per a què siguin espais polivalents i que compleixin totes les normatives d’ús establertes per les ordenances municipals.
  • Elaborar un pla d’equipaments de tot el municipi, valorant les necessitats actuals i futures, per tal d’anticipar-nos-hi i poder donar resposta tan a curt com a llarg termini.

 

Descentralització i districtes

  • Reformular els Consells de barri, fent-los representatius i convertint-los en una eina de debat i decisió sobre les polítiques sectorials que afecten directament les vides quotidianes.
  • Garantir mecanismes d’elecció directa dels vocals dels consells de barri.
  • Crear una regidoria de barris i districtes, per conèixer millor la seva realitat i poder actuar de manera eficaç.
  • Potenciar les Festes dels barris (per cohesionar i fomentar la participació).
  • Crear biblioteques de barri, per garantir els espais de lectura i estudi a districtes. Mentre aquestes no estiguin en funcionament impulsar el bibliobús per oferir un servei bàsic.
  • Potenciar aules d’estudi fixes i ampliar-les en períodes d’exàmens, dotant-les de les infraestructures necessàries, ordinadors i accés a internet.
  • No planificar més barris nous, destinar els recursos a barris i districtes ja existents que presenten mancances en enllumenat, accés rodat, clavegueram i condicionament general de la via pública.
  • Crear una oficina de mediació ciutadana ubicada als barris per resoldre conflictes veïnals. Aquest espai ha de servir per assessorar veïnes i veïns en conflictes de convivència, així com l’assessorament en la gestió administrativa d’aquest si s’escau.
  • Els pressupostos de l’ajuntament han de contemplar les necessitats de districtes, de manera que se’n faci una distribució territorial coherent.

 

La Floresta, algunes propostes específiques

  • Cobrir la piscina municipal.
  • Millorar el servei d’autobús. Cal una bona xarxa interna i per comunicar-se amb la resta del municipi. Hi ha línies amb horaris insuficients i no regulars, no queden coberts tots els barris del districte, i resta actualment sense servei durant 90minuts , no es comunica amb autobusos d’altres districtes etc. Cal estudiar seriosament la possibilitat dels microbusos més freqüents o inclús els sistemes de serveis a la demanda.
  • Oferir un calendari d’activitats municipals a preus accessibles per a tothom.
  • Cal un bon servei de neteja i cura de l’entorn del districte, que evidentment no ha de repercutir en les veïnes.

Valldoreix, algunes propostes específiques

  • Fomentar la masoveria urbana fent que l’administració la potenciï amb la creació d’un cens complet i actualitzat públic de l’habitatge buit.
  • Augmentar els impostos en vivendes buides, en desús o segones residències.
  • Potenciar l’us de cooperatives d’habitatge.
  • Crear un consell de joves autogestionat pels joves.
  • Gestió de residus: arribar a la recollida porta a porta de residus de totes les fraccions i a tot el territori.

Les Planes, algunes propostes específiques

  • Construcció d’un dispensari pel districte.
  • Finalitzar el procés de legalització dels districte
  • Millorar el servei de recollida d’escombraries.
  • Construcció d’una escola-bressol al districte

Mira-Sol, algunes propostes específiques

  • Construcció d’un dispensari en el centre del districte.
  • És necessari un bon servei de manteniment i neteja dels espais públics dels barris del districte, que evidentment no ha de repercutir en les veïnes.
  • Cal un estudi a fons tan dels possibles soterraments de línies, com de les futures obres de condicionament urbà del districte. En cap cas, totes les obres de millora han de representar una despesa per les veïnes als nivells que s’està plantejant actualment.

 

MEDI AMBIENT

 

Model energètic

  • Elaboració d’un mapa local per al desenvolupament d’energies renovables. Cal posar l’accent en la importància de les energies provinents de fonts renovables. Cal elaborar mapes locals per al desenvolupament de l’energia mini eòlica en els municipis, en col·laboració amb universitats, entitats i institucions locals i supramunicipals.
  • Fer un primer pas cap a la pròpia generació d’energia, posant d’acord diferents municipis propers per estudiar la viabilitat de fer una planta de generació d’energia elèctrica amb biomassa.
  • Instal·lació de xarxes elèctriques d’última generació (allà on sigui possible) que permetin conèixer al detall i a través d’internet, el consum dels abonats. L’anàlisi d’aquesta informació permet els usuaris detectar en què estan gastant més energia i trobar maneres de reduir el consum. A més, aquest sistema permet detectar de manera immediata les alteracions de corrent o les apagades, i restablir la normalitat del servei més ràpidament.
  • Aposta seriosa per l’ús d’energia solar als edificis. Acompanyar l’actual ordenança municipal d’energia solar tèrmica d’un pla que asseguri que en (8) anys tots els edificis del municipi on sigui tècnicament viable disposin de sistemes de captació d’energia solar tèrmica.
  • Potenciació de les auditories energètiques a l’abast de tothom. Per oferir les solucions més adequades a cada llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de persones amb ingressos baixos i d’entitats sense ànim de lucre. A partir d’aquí cal informar de les mesures a adoptar: aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació, hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i bombes de refrigeració, etc.
  • Estudi a fons de la despesa i el consum de l’enllumenat públic, i plantejarse mesures d’estalvi en els dos sentits, tant pel que fa al tipus de làmpades usades, la ubicació, la quantitat, com les hores de funcionament…
  • Assessorament i conscienciació de la importància en la reducció de les emissions per part d’indústries i comerços , tot implementant millores en il·luminació i consum energètic. El sectors comercial i industrial suposen un elevat percentatge d’emissions en molts municipis i en termes globals aquests dos sectors generen la meitat de gasos d’efecte hivernacle.
  • Promoció de campanyes municipals de sensibilització/conscienciació ciutadana per tal de promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.
  • Informació cap a la població dels ajuts i descomptes per a l’adquisició i instal·lació d’elements i equipaments d’estalvi energètic .
  • Crear un òrgan de control i assessorament que vetlli perquè l’ajuntament implementi correctament mesures eficients d’estalvi energètic.
  • Afavorir la creació de cooperatives energètiques que tirin endavant projectes de producció d’energies renovables. La legislació vigent a l’estat espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui esdevenir generadora d’energia a partir de fonts d’energia renovables. A més a més, permet que l’energia generada es pugui aportar a la xarxa i obliga l’empresa distribuïdora de la zona a comprar l’energia produïda a un preu primat que fixa el govern de l’estat. Aquesta és una opció de generació d’energia neta i verda, a través de la solidaritat i de proximitat al territori.
  • Establir convenis amb l’Escola d’Arquitectura per tal d’iniciar projectes pilot en restauració, construcció eficient bioclimàtica i amb materials ecològics.
  • Incrementar del 50% en l’impost de circulació per a vehicles de combustió excessiva, que emeten més de 120g de CO2 per quilòmetre recorregut.
  • Aplicar sistemes d’ecoeficiència en tots els mitjans de transport públics , així com tots els vehicles municipals.

 

Gestió de l’Aigua

  • Analitzar la transparència de dades i la seva publicació, actualitzada i entenedora.
  • Assegurar el bon estat de les instal·lacions de les infraestructures d’abastament.
  • Participar en els processos públics duts a terme en compliment de la normativa de la Directiva Marc Europea
  • Potenciar la gestió pública de l’abastament d’aigua.
  • Potenciar la formació en matèria d’aigües dins del que coneixem com la «nova cultura de l’aigua».
  • Potenciar la recuperació d’espais naturals amb alt nivell d’impacte i fomentar la creació d’espais de lleure que permetin gaudir de la natura amb moderació i sense malmetre-la.
  • Fomentar mesures de minimització de consums.
  • La majoria de les propostes han de girar al voltant del fet d’intentar impulsar mesures que facin que Sant Cugat deixi de ser el municipi de Catalunya que més aigua consumeix.
  • Apostar per un model de jardí mediterrani i substituir dels espais públics tota aquella vegetació que requereixi un rec excessiu.
  • Fomentar els projectes pilot per convertir piscines municipals i en piscines verdes. Donada l’elevada quantitat de piscines privades al municipi, s’ha d’apostar per educar en la preservació natural de l’aigua de les seves aigües.
  • Reduir el consum d’aigua de xarxa, apostant per la reutilització i la millora en l’aprofitament sostenible de les aigües freàtiques i pluvials.
  • Procurar i assegurar que tots els edificis i habitatges públics reuneixin tots els equipaments necessaris que permetin aprofitar, reciclar i reutilitzar les aigües pluvials i aigües grises.
  • Revisar la Ordenança Municipal per a l’Estalvi d’Aigua per tal que incorpori la implantació de sistemes d’utilització d’aigües grises a les llars, i reguli el tipus d’enjardinat que es fa a les propietats privades amb criteris de xerojardineria.
  • Recuperar i millorar els tradicionals sistemes d’extracció i emmagatzematge d’aigües pluvials i freàtiques per al seu ús (pous, mines, basses, dipòsits, etc.).
  • Revisar els cànons dels rebuts de l’aigua augmentant les penalitzacions al consum excessiu.

 

Gestió de residus

  • Apostar fermament pel residu zero.
  • Implantació de recollides porta a porta. La forma més ràpida i efectiva d’incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva. D’aquesta manera es passa d’obtenir una mitjana del 30% de recollida selectiva a una mitjana d’un 70%, essent habituals nivells del 80%. Actualment, el porta a porta està implantat en uns 100 municipis del Països Catalans i dóna cobertura a uns 300.000 habitants. La majoria dels municipis són petits i mitjans però està demostrat que és possible implantar-ho a grans ciutats ja que, per exemple, a Itàlia podem trobar-ne alguns exemples a ciutats com Torino (909.000 hab.) i Roma (2.740.000 hab.), en aquesta última s’està implantant progressivament en alguns dels seus barris. En l’àmbit ambiental es recupera molt més material, cosa que disminueix la necessitat de matèries primeres i l’impacte relacionat amb la seva producció. La clau de l’èxit de les recollides porta a porta és la retirada del carrer dels contenidors de brossa barrejada (per on s’escapen habitualment els materials reciclables, que dificulten la gestió). Un altre element essencial en la implantació de les recollides porta a porta és la definició del calendari i dels serveis a través de processos participatius en què els participants puguin adaptar el servei a les necessitats de cada col·lectiu sota el principi de corresponsabilitat.
  • Engegar una Auditoria i un Pla d’Acció de Residus a totes les dependències municipals (escoles, mercats, centres cívics, etc.) i a mitjà termini fer-lo extensiu a totes les organitzacions i contractistes de l’administració.
  • Adherir l’Ajuntament a la campanya Catalunya Lliure de Bosses i donar-hi suport de forma activa.
  • Fomentar els mercats de segona mà i d’intercanvi.
  • Assumir un paper actiu en la prevenció de residus , particularment en les mesures que evitin els abocaments incontrolats a la Serra de Collserola.
  • Premiar els comerços que tinguin productes que generin “pocs” residus.
  • Replantejar-se a fons el tema del funcionament i eficàcia de les deixalleries municipals (podria ser molt interessant que els hi donem un valor afegit, i que puguin esdevenir, per exemple, mercats de segona mà).
  • Unir esforços a nivell municipal a l’hora d’intentar influir en les empreses que generin més residus. Així com intentar promocionar que es dediquen a provar d’encaixar allò que uns generen i no fan servir i d’altres necessiten.
  • Cada municipi ha de ser capaç de gestionar-se els seus propis residus , fer mini abocadors o mini deixalleries de barri…, això vol dir també replantejar-se el tema dels abocadors des de un punt de vista molt més genèric.

 

Els espais lliures i la protecció de l’entorn

  • Introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans. Per fer-ho cal que en la gestió i ordenació del nostre territori, prevalguin els principis de preservació i millora del funcionament ecològic de la matriu territorial entesa com un conjunt.
  • Permeabilització i desfragmentació del territori. És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de la matriu territorial.
  • Definir i legislar els espais agraris, forestals i periurbans mitjançant plans especials que facilitin l’establiment i l’aplicació d’estratègies de conservació, gestió i intervenció. Això evitarà que quedin com a zones marginals, a l’espera de ser engolits per futurs processos urbanístics, tal com pregona el planejament i marc legislatiu actual.
  • Garantir la conservació, en xarxes d’espais lliures i espais protegits, de mostres suficients i ecològicament viables de la diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies, i dels àmbits de connexió necessaris per a la dispersió de les espècies.
  • Cercar noves fórmules de cooperació municipal i formular plans urbanístics en l’àmbit supramunicipal.
  • Promoure un nou marc de protecció integral del parc natural de Collserola, exercint una clara voluntat política per protegir-lo efectivament, això vol dir també no reconvertir terreny protegit en espai per equipament, i desenvolupant un Pla especial de protecció, així com la revisió el Pla General Metropolità (PGM) i el Pla Territorial tenint en compte els connectors biològics de la serra.
  • Tornar a aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de la Torre Negra (actualment derogat) i iniciar el mateix procés pel sector de la Serra de Galliners.
  • Assumir el Parc Agrícola del Vallès i l’Anella Forestal del Vallès com a marcs territorials que orientin la gestió dels espais lliures.
  • Gestionar activament i de manera eficient aquests espais: Plans de Gestió Agrícola, Ramadera i Forestal.
  • Inventariar tots els espais lliures potencialment aptes per al desenvolupament de l’agricultura ecològica (protegits o no, també els inclosos en àrees verdes). Impulsar i mediar la cessió d’aquestes terres per al seu ús.
  • Fer efectiu el Pla de Gestió de Rieres , seguint el model de gestió participativa de la Riera de Vallvidrera.
  • Definir una política forestal que garanteixi la funcionalitat ecològica dels boscos i impulsi el seu aprofitament sostenible.
  • Impulsar la recuperació de l’agricultura local i que es gestionin els espais lliures de sant Cugat, com Torre Negra i Can Monmany, mitjançant l’explotació agrícola i ramadera ecològica d’aquests. Alhora, crear un llistat de terres lliures que es posin al servei de projectes de recuperació de l’agricultura sostenible.
  • Implantar una mesura que ja s’ha dut a terme a Valldoreix, com és la de mirar la viabilitat d’entrar en contacte amb pastors que estiguin disposat a portar els seus remats d’ovelles pels límits de la ciutat, fet que aportaria molts beneficis a l’hora de tractar les

terres de manera natural i asseguraria una neteja continua i sostenible; és una mesura molt més rentable a nivell econòmic.

  • Ens oposem a la creació de la Ronda Sud i al possible túnel d’Horta, al nostre municipi, i a l’agressió comarcal que representa el 4rt cinturó.

 

  • No autorització d’espectacles on hi hagi maltractament animal. En aquest sentit l’any 2005 Sant Cugat es va declarar ciutat antitaurina i amiga dels animals. Es vetllarà, doncs, per l’aplicació estricta d’aquest compromís i per evitar que a la ciutat s’exhibeixin, per exemple, actuacions de circ amb animals.
  • Oposició frontal al sacrifici d’animals. En aquests moments algunes veus del govern de la Generalitat de Catalunya estan plantejant canviar la llei de protecció dels animals per tornar a permetre el sacrifici d’animals abandonats. Ens hi oposem amb tota la contundència i no permetrem aquesta pràctica al nostre municipi.
  • Control de colònies de gats (esterilitzant, vacunant i desparasitant).
  • Donar suport a les entitats protectores d’animals, mitjançant convenis, ajuts etc. que s’encarreguen del seu control.
  • Fer efectiu l’accés d’animals de companyia als transports públics urbans, amb les condicions sanitàries necessàries i de seguretat pertinents.
  • Campanyes institucionals de sensibilització i conscienciació sobre el respecte als animals que impliqui el no abandonament, la tinença responsable, els avantatges de l’esterilització, la importància de la identificació i el foment de l’adopció.
  • Construcció d’un refugi d’animals. No és acceptable que una ciutat de gairebé 80.000 habitants com Sant Cugat no disposi d’aquest servei municipal, que ha de servir per acollir els animals sense llar i per promoure l’adopció. Tot i que l’Ajuntament ha aprovat la construcció d’aquest equipament encara no hi ha data d’inici ni pressupost assignat.

V


 



Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s